Hola a tots i totes!! Ja estem aquí de nou, aquest cop amb la Noelia Soria, jugadora del senior veteranes!!

Aquí us deixem el que ens han dit:noelia1

- Per començar, expliqueu una mica qui sou (posició de basquet, equip, aficions etc).

Me llamo Noelia Soria, tengo 43 años y hace 4 años que descubrí este deporte, gracias a mi hija Sandra Pañella, que actualmente juega en el Preinfantil-Groc y formo parte del equipo de veteranas (Tekila’s Team).

- Perque el basquet i no altre esport?

Ya había jugado a handbol, una etapa de mi vida que recuerdo muy gratificante. Quería que mi hija tuviera la oportunidad de conocer un deporte en equipo y, con 6 años empezó en el Montpa.

 - Expliqueu una mica els vostres inicis en el món del bàsquet.

Todo empezó en las gradas del “poli” cuando un grupo de mamás comentaron hacer un equipo, todas ellas ya habían jugado, ¡¡me costó decidirme…no tenía ni idea!! (creo que todavía tampoco) y a las pocas semanas, ya formaba parte de él. Todo fue nuevo para mí, nuevas amistades, normas y un gran reto, volver a poner el cuerpo en forma! Tengo grandes recuerdos de mis inicios, muchas risas, diversión… y lo más importante para mí, el haber conocido a personas maravillosas que me han aportado (y me siguen aportando) muchas cosas bonitas, tanto fuera como dentro de la pista.

 - Quins valors creieu que fomenta aquest esport?

Superación, compañerismo, diversión, amistad, respeto, generosidad….

- En que us beneficia a vosaltres el bàsquet?noelia2

Compartir con mi hija esta experiencia es un orgullo. Ella me anima, me enseña, me aconseja ……. Me hace feliz formar parte de uno de sus hobbies. Afortunada de rodearme de personas que me hacen sentir bien, ser yo misma (Incluido el Mister, por su paciencia e implicación).

- I per últim la pregunta que sempre fem, quin consell donarieu als joves del club??

Que en los partidos apliquen lo aprendido en los entrenos, los consejos de los entrenadores y, lo más importante, que confíen en ellos mismos. Que tengan en cuenta que lo importante es que disfruten cada partido, cada entreno... Lo divertido del juego en equipo es el compañerismo. Compartes jugadas, victorias, derrotas, … Es importante que el equipo está unido fuera y dentro de la pista, así todo se supera. Se supera una derrota, aprendiendo juntos a mejorar y se celebra una victoria compartida por que, Ningún jugador es tan bueno como todos juntos.

Hola aficionats i aficionades, ja tornem a ser aquí!! Aquest cop, hem xerrat una estona amb la Julia i la Naiara, dos jugadores del Mini femení Blau que aquest any han entrat al PDP. Per aquell que no ho sapiga, el PDP (Programa de Detecció i Perfeccionament) és un programa tècnic de la Federació Catalana de Basquetbol, destinat als nens i nenes de categoria Minibàsquet (1r i 2n any), que compta amb 36 centres a tot Catalunya, que es duu a terme durant tot l'any, que realitza tres trobades en tota la temporada i que conclou amb la realització d'un campus d'estiu exclusiu per a tots els jugadors i jugadores del programa.

A continuació us deixem el que ens expliquen:

pdp-Que feu als entrenaments del PDP?

Julia: “Fem molts exercicis de canvis.Per exemple, amb un globus fem canvis donant-li cops, abans de que el globus toqui terra, hem d’aconseguir fer el canvi i tornar a golpejar-lo per seguir l’exercici.”
Naiara: “També treball en grup, com el mateix exercici, pero amb tots els globus de tothom. Es més difícil, golpejo el meu globus, canvio de mà i torno a golpejar un altre globus d’una companya.”
Julia/Naiara: “També treballem passar i tallar, una mica de colocació, i moviment amb i sense pilota.”

-Feu partits o algun torneig?

Julia/Naiara: “Fem 3 tornejos a l'any, el primer any tots de 3x3, el segon any ja són de 5x5. El primer torneig va ser el dia després de la festa del montpa.”

-Noteu diferencia amb els entrenaments que heu fet fins ara?

Julia/Naiara: “Mes continguts com per exemple, cada canvi de mà el fem de moltes maneres. Però en general, treballem molt més el que ja sabem.”

-Per què el bàsquet i no un altre esport?

Naiara: “Vaig començar als 4 anys, venia al poli a vegades a veure basquet, i a part jugava al cole. Ho faig perquè m’agrada, vull saber més i aprendre tot el que pugui. I el que mes m’agrada és atacar i animar.”
Julia: “Vaig començar als 6 anys, abans feia tennis i no magradava el joc individual, i a l'haver aquí bàsquet em vaig apuntar. La meva familia jugava o ha jugat al nostre club. M’agrada fer cistelles i sobretot m’agrada veure partits.”

-Teniu pensat anar al PDP mentre pogueu? Per què?unnamed

Naiara/Julia: “Sí, perquè és una oportunitat que no té tothom. Per conèixer gent nova, i jugadores contra les que has competit, però sobretot, perquè ens agrada el basquet!”

-Com i quan són les vostres sessions?

Naiara/Julia: “Son sessions d’1,30h els dijous. Som un grup de 20 amb un entrenador que no varía en els 2 anys de PDP. Fem sessions treballant un objectiu molt concret. Per escalfar fem jocs (exemple: pilla pilla, fugint o pillant amb passes petites o grans). Alguna dias fem tècnica més individual, altres dies tàctica mes colectiva.”

-Objectius personals durant aquests anys de PDP?

Julia: “Després del PDP ve la selecció Catalana, i seguidament l’espanyola, m'agradaria aconseguir ser una jugadora seleccionada per entrenar, i si pot ser jugar.”
Naiara: “Arribar a ser una jugadora seleccionada per la selecció catalana o espanyola, com la Júlia.”

-Que us agradaria millorar o aprendre durant aquests dos anys?

Naiara: “Millorar en general, però sobretot aprendre quan utilitzar els canvis de mà en un partit.”
Julia: “Millorar sobretot el meu tir, tant encert com mecànica.”

Hola a tots! A partir d'avui iniciem Bloqueig i Continuació, un espai a la web on volem posar el focus en diferents aspectes del club. Avui per començar tenim el plaer de presentar-vos, pels que no els conegueu encara, a en Nico Rubio i en Sergi Padruno. Son entrenadors i jugadors del club aquesta temporada que just comença. A més, son els encarregats de dur a terme la tecnificació del club cada dilluns. Els entrenaments de tecnificació, son aquells en els quals els nens treballen, tots els aspectes de la técnica individual, (tir, bot, etc).

IMG 1753

Per conèixer mes a prop qui son, hem xerrat una estona amb ells:

Per què vau escollir fer les tecnificacions?

Padru - El què més em tira és el fet de poder ajudar a millorar a tants nens i nenes que tenen aquesta  il•lusió i ganes d’aprendre. En el nostre cas, la motivació ens ve de veure com les jugadores i jugadors milloren cada dia i executen millor els exercicis que el dia anterior. És per això que posem tantes ganes i volem seguir duent a terme aquests entrenaments. 

Nico - En el meu cas perquè és una oportunitat d'ensenyar a les noves generacions tot el que he pogut anar aprenent durant la meva trajectòria al Montpa. A més a més, poder dedicar un entreno sencer a treballar aspectes més específics del bàsquet et dona un gran ventall d'imaginació als exercicis. IMG 1750

Entenem doncs que els entrenaments varien una mica respecte als que es poden fer durant la resta de la setmana, quina manera de treballar utilitzeu a les tecnificacions?

N - Acostumo a començar amb exercicis moguts i amb pilota per tots/es per així activar-nos a la vegada que estem en contacte amb la pilota. Desprès treballem i millorem finalitzacions i seguidament passem a la part principal de la sessió que va canviant depenent de la programació. I per norma general acabem sempre amb treball de mecànica de tir. 

P - Les tecnificacions són entrenaments molt específics sobre algun aspecte del joc. Quan penso en el tipus d’entrenament i els exercicis que duré a terme primer analitzo quins són els errors més habituals, i després rumiem exercicis per minimitzar aquests errors i anem pujant el grau de dificultat. 

Parlàvem que les tecnificacions no són iguals que un entrenament habitual, però realment què diferencia la tecnificació ?

P - Segurament en un entrenament normal no corregim tant als nostres jugadors o jugadores per no baixar el ritme del entreno. En aquests entrenaments corregim individualment a cada jugador i intentem posar exercicis que els ajudi a executar qualsevol aspecte de la manera més òptima. 

N -Doncs la possibilitat de poder treballar aspectes més concrets de la tècnica individual i de poder fer un seguiment més individualitzat. A un entreno normal no pots estar tanta estona treballant tècnica individual ni estar tant pel jugador/a. 

IMG 1751En que ajuda als nens i nenes, la tecnificació?

N - En la seva progressió com a jugador/a de bàsquet. A les tecnificacions donem eines per evolucionar sobretot en l'1vs1, essencial en el bàsquet modern i en l'estil de joc dels equips del club. Volem jugadors/es capaços de generar en el moment que tenen la pilota a les mans.

P - Com el Nico diu ajuda a millorar en molts àmbits, des d’aspectes tècnics fins a la coordinació del cos i moviments o la presa de decisions. 

Creieu doncs que els vostres entrenaments, son una part important de l’evolució del nen?

N - Evidentment, cal seguir treballant també als entrenos de la setmana, però nosaltres els hi donem les pautes i bases per començar. A partir d'aquí les ganes de millorar dels jugadors/es són essencials.

P - Si que ho són. A mesura que van aprenent i van posant en pràctica tot el que els anem ensenyant, va augmentant la seva motivació i creixen les ganes d’aprendre. 

Quan corregim algun gest tècnic i veuen que amb les nostres correccions executen millor el gest, ells mateixos ho segueixen provant i ho introdueixen en l’1x1. Això és el que volem. 

Ja per acabar, teniu algun consell per als jugadors?

P - Jo els hi donaria un consell: al llarg de la vostra vida us equivocareu en molts aspectes, alguns cops per culpa vostra i d’altres no, és normal, però no sempre tindreu algú perquè us corregeixi. Per tant, aprofiteu, escolteu i interioritzeu tot el que algú que té més coneixements sobre algun aspecte us pugui dir, ja que això us pot fer millorar esportiva, professional i personalment.

N - Que aprofitin aquestes sessions, tot i que de vegades puguin ser més denses, són bàsiques en el desenvolupament com a jugador/a i han de pensar que poc a poc ho notaran. L'esforç i les ganes són primordial per millorar i evolucionar.

Hola de nou aficionats i aficionades!! Ja tornem a ser aquí, aquest cop parlarem amb un aficionat especial. Estic ben segur que sabeu qui es, l’heu vist en tots els partits del Senior A, i en alguns partits dels nostres petits campions. Correcte, en Montpi, la mascota del club.

foto1A continuació us deixem l’entrevista:

-Qui i com es en Montpi?
En Montpi és una mascota juvenil que sempre té un somriure, agradable i divertit. Li agradar animar els jugadors/es del Montpa.

-Per què el basquet i no un altre esport?
En Montpi ha escollit el basquet perque transmet uns valors envers a l'esport. A més el basquet és un joc molt col·lectiu, trepidant i dinàmic.
-Quins valors vols ensenyar als nostres jugadors?
Els valors crec que no s'han d'ensenyar, s'han d'apendre. Es per això que davant dels reptes que suposa transmetre uns valors als jugadors/es, intento donar sempre el màxim com a mascota i animar els jugadors/es perque sempre es vegin recolçats.
-Que et motiva a tu, per voler ser dins la pell del Montpi?
Principalment dues coses: la possibilitat d'una experiència única i diferent, i el poder interactuar amb els jugadors/es en temps real (sobretot amb els més petits).
-I la pregunta que fem sempre, quin consell li vols donar als nostres jugadors?
El consell que jo els i donaria es que disfrutin al màxim cada minut que els entrenadors/es els i donen i que no perdin mai l'esència d'equip.
I sobretot, sobretot...
AMUNT MONTPA!!!!!

 

Us informem que ja disposeu dels horaris de la temporada 2018-2019 publicats a la secretaria online. Aquests horaris seran vàlids a partir del proper dilluns 3 de setembre, data en la qual començaran les activitats de l'entitat.

L'àrea esportiva i la direcció tècnica es reserven el dret de fer canvis sempre que l'estructura d'equips de l'entitat així ho requereixi.